Adiós Flor de Neu
Adiós representación fugaz de hogar,
adiós a los muros matizados de lila,
adiós nuestro lecho plagado de sueños,
adiós los armarios rellenos de amor.
Adiós amado simulacro de jardín repleto de tiestos,
adiós limonero y tus frutos brindados
adiós mis hortensias y fuertes geranios
adiós a las rosas y su mágico olor.
Adiós a la mesita del patio y las tardes de estío,
adiós los momentos ahí compartidos,
adiós al jazmín y su aroma envolvente,
adiós las estrellas y la bella ilusión.
Adiós mi cuartito con tintes de azul,
adiós a tus flores y tenues colores,
adiós las historias ahí imaginadas,
adiós las cortinas que creé para ti.
Adiós los estantes plagados de sueños,
adiós a las dulces muñecas y libros de antaño,
adiós habitáculo rosa repleto de luz,
adiós tu ventana con rayos de sol.
Adiós a la estancia tan fría una veces,
adiós el romántico encuentro creado por ello,
adiós las mantitas que nos envolvían,
adiós a los panes con aceite y un té.
Adiós cocinita pequeña y estrecha,
adiós los estantes repletos de especias,
adiós tu calor y vapor asfixiante,
adiós los platillos con aliños de amor.
Adiós al bañito con su tierna cortina,
adiós azulejos blanqueados con tesón,
adiós al lavabo que enjugaba el cansancio,
adiós a la ducha y su escaso aluvión.
Adiós figuritas y adornos de estantes,
adiós a los cuadros y algunos floreros,
adiós nuestras copas de eternos amantes,
adiós las historias por ahí entre manteles.
Adiós a las clases de las sevillanas,
adiós a los vivas y a la algarabía,
adiós a los pasos y los gritos de ¡Olé!,
adiós el ensueño sin ser bailarina.
Adiós a mi escuela que albergó mis sentidos,
adiós a un intento de hablar catalán,
adiós mi maestra su mesura y su temple,
adiós compañeros y amigos de clase.
Adiós dulce lar ya jamás olvidable,
adiós a tus suelos que me sostuvieron,
adiós Flor de Neu, hoy de ti me despido,
adiós, pero siempre, en mi alma estarás.
Yolanda de la Colina Flores
10 de febrero del 2012
Adéu Flor de Neu
Adéu representació fugaç de llar,
adéu als murs matisats amb lila,
adéu el nostre jaç plagat de somnis,
adéu els armaris farcits d'amor.
Adéu estimat simulacre de jardí replet de test,
adéu llimoner i els teus fruits brindats,
adéu els meus hortènsias i forts geranis,
adéu a les roses i el seu màgic olor.
Adéu a la tauleta del pati i les tardes de estiu,
adéu els moments aquí compartits,
adéu al gessamí i la seva aroma envolupant,
adéu els estels i la bella il·lusió.
Adéu el meu lloc petit amb tints de blau,
adéu a les teves flors i tènues colors,
adéu les històries aquí imaginades,
adéu les cortines que vaig crear per a tu.
Adéu els prestatges plagats de somnis,
adéu a les dolces nines i llibres d'antany,
adéu habitacle rosa replet de llum,
adéu la teva finestra amb rajos de sol.
Adéu a l'estada tan fregeixi una vegades,
adéu la romàntica trobada creada per això,
adéu les mantets que ens embolicaven,
adéu als pans amb oli i un te.
Adéu cuina petita i estreta,
adéu els prestatges replets d'espècies,
adéu la teva calor i vapor asfixiant,
adéu els platerets amb amaniments d'amor.
Adéu al bany petit amb la seva tendra cortina,
adéu taulells blanquejats amb tenacitat,
adéu al lavabo que esbandia el cansament,
adéu a la dutxa i el seu escàs al·luvió.
Adéu figurets i adorns de prestatges,
adéu als quadres i alguns florers,
adéu nostres copes d'eterns amants,
adéu les històries per aquí entre estovalles.
Adéu a les classes de les sevillanes,
adéu els vives i a l'algaravia,
adéu als passos i els crits de Olé!,
adéu el somni sense ser ballarina.
Adéu a la meva escola que va albergar els meus sentits,
adéu a un intent de parlar català,
adéu la meva mestra la seva mesura i el seu tremp,
adéu companys i amics de classe.
Adéu dolç lloc ja mai olvidable,
adéu als teus sòls que em van sostenir,
adéu Flor de Neu, avui de tu m'acomiado,
adéu, però sempre, en la meva ànima estaràs.
Yolanda de la Colina Flores
10 de febrer del 2012
