LA PRINCESA ALBERGÍNIA (Serie princesas de fábula de la Huerta)

Llegó en caravana silente,

de tierras lejanas de oriente

y con tintes violáceos birmanos,

se instaló en el mediterráneo.

Nació entre bayas rellenas,

de una carne suculenta,

en matices que transitan,

de lo blanco a lo violeta.

Por sus ojos y mirada,

que pintan todo de lila,

sus padres la bautizaron,

como Princesa Albergínia.

Majestuosa es su presencia,

siempre provoca misterios,

los desvela en pasarela,

con nocturnal inocencia.

El ambiente se transforma,

con los bienes que prodiga,

con su flores ilumina,

a los frutos que nos brinda.

Y cuentan algunas lenguas,

que antes de ser descubierta,

sólo era considerada,

tan solo  un bello ornamento.

Ahora adorna banquetes

y enloquece a comensales,

y con tonos berenjena,

va matizando el ambiente.

Y rompe con los refranes,

que alguien le quiso endilgar,

hoy berenjena es ser buena

y nada le puede igualar.

Yolanda de la Colina Flores

23 de mayo del 2012

LA PRINCESA ALBERGÍNIA

Va arribar en caravana silenciosa,

de terres llunyanes d'orient

i amb tints violeta birmans,

es va instal·lar en el mediterrani.

Va néixer entre bayas farcides,

d'una carn suculenta,

en matisos que transiten,

del blanc al violeta.

Pels seus ulls i mirada,

que pinten tot de lila,

els seus pares la van batejar,

com a Princesa Albergínia.

Majestuosa és la seva presència,

sempre provoca misteris,

els desvetlla en passarel·la,

amb una nocturna innocència.

L'ambient es transforma,

amb els béns que prodiga,

amb la seva flors il·lumina,

als fruits que ens brinda.

I expliquen algunes llengües,

que abans de ser descoberta,

només era considerada,

tan sol un bell ornament.

Ara adorna banquets

i embogeix a comensals,

i amb tons albergínia,

va matisant l'ambient.

I trenca amb els refranys,

que algú li va voler encolomar,

avui albergínia és ser bona

i gens li pot igualar.

Yolanda de la Colina Flores

23 de maig del 2012