Dedicado
a las enfermeras del Hospital Sant Joan de Despí Moisès Broggi,
especialmente
Conchita y Cristina, quienes con su paciencia
y
cuidados hicieron placentera la convalecencia y recuperación
de
mi operación.
Ya llegan sonriendo
las
hadas del día,
con
su tintineo
que
aleja agonía.
Y
portan con ellas,
toallitas
y esponjas,
gasitas,
banditas,
almohadas
y colchas.
Y con sus varitas
te
tienden el lecho,
subiendo
y bajando,
en
rítmico vuelo.
Y construyen puentes
entre
elixir y cuerpo,
poniendo
una vía
con
solo un pinchón.
Con mil artefactos
te
lo miden todo,
la
temperatura,
tensión
o dolor.
Tan mágicas son
que
pueden saber,
con
un pinchacito
cuan
dulce eres tú.
Te
dan regalitos,
dentro
de vasitos,
que
quitan los lloros
y
donan sonrisas.
Te curan, te miman
y
te llaman ¡guapa!,
aunque
los dolores
no
te muestren bella.
Más unas tijeras
les
quieren cortar,
sus
bellas alitas,
con
las que volar.
Más ellas no cejan
y
emprenden el vuelo,
y
con cada enfermo
su
amor plasman más.
Hacen que el ambiente
sea
cálido y bello,
aunque
estos sean muros
de
un gélido níveo.
Y estos edificios
sin
ellas son eso,
solo
construcciones
sin
hospitalidad.
Ya
vienen, se acercan,
las
hadas de noche,
y
van avanzando
con
su carricoche.
Vigilan tu sueño
te
auxilian de noche,
y
en tu dulce cara
dibujan
sonrisas.
Ya
vienen, ya vienen,
esas
hadas blancas
¡y
viene con ellas,
otro
nuevo día!
Yolanda de la Colina Flores
28
de diciembre del 2012
LES FADES BLANQUES
Dedicat
a les infermeres de l'Hospital Sant Joan de Despí Moisès Broggi,
especialment
la Conchita i la Cristina, els qui amb la seva paciència
i
cures van fer plaent la convalescència i recuperació
de
la meva operació.
Ja arriben somrient
les
fades del dia,
amb
la seva dringadissa
que
allunya agonia.
I
porten amb elles,
tovalloles
i esponges,
gasets
i bandets,
gençols
i coixins .
i amb les seves varetes
et
tendeixen el jaç,
pujant
i baixant,
en
rítmic vol.
I construeixen ponts
entre
elixir i cos,
posant
una via
amb
una burxada.
Amb mil artefactes
t'ho
mesuren tot,
la
temperatura,
tensió
o dolor.
Tan màgiques són
que
poden saber,
amb
un burxadet
cuan
dolç ets tu.
Et
donen regalets,
dins
de unes gotets,
que
lleven els plors
i
donen somriures.
Et guareixen, t'acaronen
i
et criden maca!,
encara
que els dolors
no
et mostrin bella.
Més unes tisores
els
volen tallar,
les
seves belles aletes,
amb
les quals volar.
Més elles no desisteixen
i
emprenen el vol,
i
amb cada malalt
el
seu amor plasmen més.
Fan que l'ambient
sigui
càlid i bell,
encara
que aquests siguin murs
d'un
gèlid nevat.
I aquests edificis
sense
elles són això,
solament
construccions
sense
hospitalitat.
Ja
vénen, s'apropen,
les
fades de nit,
i
van avançant
amb
la seva carrocotxe.
Vigilen el teu somni
t'auxilien
de nit,
i
en la teva dolça cara
dibuixen
somriures.
Ja
vénen, ja vénen,
les
fades blanquets
i
ve amb elles,
un
altre nou dia!
Yolanda de la Colina Flores
28
de desembre del 2012
No hay comentarios:
Publicar un comentario