lunes, 24 de junio de 2013

LE SORELLE UCCELLO Capítulo 4 (Cuento de Verano)

 

 

 

Capítulo 4

La Sorella Rondine

De la misma forma que sus hermanas, la sorella Rondine tenia una voz espectacular, pero su tesitura era el de una soprano, con lo cual lógicamente las notas que en su canto emitía eran aún más agudas que las de sus hermanas Passero y Canarie y al igual que esta segunda también tenía una bella larga y caudalosa cabellera, pero en lugar de tener los tonos dorados de su hermana, sus cabellos eran de un negro azulado profundo como las rondini y de la misma manera muchas de ellas conformaban su bella cabellera, a veces se desprendían de ésta para efectuar una especie de ballet surcando los cielos, pero siempre regresaban a su lugar de origen, la testa de la sorella Rondine.

Similar a sus hermanas disfrutaba de largos paseos por los alrededores, pero sus paseos estaban dedicados a otros menesteres muy diferentes a los de sus hermanas, ella se encargaba de encontrar y restaurar todos los nidos de rondini que habían caído o que por los inclemencias del tiempo habían sufrido algún desperfecto. En muchas ocasiones cuando una camada de rondini se quedaban sin padres o sin nido, ella misma los construía y para ello se apertrechaba de ramitas y hojitas que seleccionaba cuidadosamente, las cuales entretejía y unía con una especie de pegamento fabricado de harina con agua.

Era una excelente bailarina y daba clases a niñas y niños que quisieran hacerlo, tenía un grupo significativo de ellos y de vez en cuando, principalmente en las vacaciones de verano hacían una presentación al aire libre donde deleitaban a grandes y pequeños con sus maravillosos bailables lo disfrutaban en forma muy especial los orgullosos padres de los chiquitines.

Ese verano la sorella Rondine y sus pupilos habían hecho derroche de sus aptitudes y la actuación había sido coronada con la participación inusual de una parvada de rondini, cada una de las integrantes de ella había hecho compañía a cada uno de los niños, estos tomando una de las alas de las avecillas bailaban una especie de cuadrillas con magistral precisión, posteriormente éstas formaban nuevamente una parvada y tomaban entre sus alas a un niño o niña y lo llevaban a danzar por los aires en un ballet de inusitado vaivén. Todo mundo quedó maravillado y complacido con la representación y pidieron a la sorella Rondine que de ahí en adelante este ballet aéreo se representara cada verano, Rondine no pudo menos que aceptar sus requerimientos. 

Después de terminar la función y de haber recogido junto con sus alumnos todos los implementos que utilizaron para su presentación, Rondine se despidió de ellos con una tierna sonrisa y agitando su mano los veía ir desapareciendo del ángulo de su visión a la vez que les decía: - Ci vediamo domani bellissimi bambini!-. Una vez hubo perdido de vista al último de ellos se dispuso a iniciar una caminata por sus preciados lugares, llegó al sembradío de girasoli que tanto disfrutaba, descalzó sus pies y en posición de loto se puso a meditar por un rato, al tiempo que los tibios y tenues rayos de la puesta sol bañaban su rostro. De pronto le pareció escuchar una dulce música, a lo lejos, era tenue pero perfectamente audible, de inmediato reconoció la melodía y empezó a cantar la lírica de esa aria que tanto le gustaba ya que estaba explícitamente para su tono de voz, con sus ojos cerrados se encontraba distraída de su entorno, sus sentidos estaban centrados en el  embeleso de la música con la cual cantaba el aria Si, mi chiamano Mimì de La Bohème de Puccini, tal era su estado de ensoñación que no se percató que unas siniestras alas oscuras le cubrían haciéndole sombra, afortunadamente para ella las rondini que formaban su cabellera aunque estaban atentas a su interpretación, se percataron inmediatamente del peligro y rápidamente la cubrieron por completo, con lo cual las alas y su sombra amenazante desaparecieron. Bajo las últimas notas del aria que ya terminaba a Rondine le pareció escuchar un graznido, pero como no estaba segura de que así fuese, la disipó de su mente.

Al día siguiente se dispuso a realizar una búsqueda de nidos deteriorados, para iniciar su restauración, se adentró por un camino vadeado de cipreses y de pronto a sus pies apareció un nido totalmente hecho pedazos, como si alguien lo hubiese pisoteado, a un escaso metro de distancia encontró de nuevo otro en la misma situación y así fue avanzando en su camino hasta que ya llevaba recogidos cinco de ellos, los cuales depositaba en una hermosa cestita hecha de mimbre, cuando se agachó de nuevo a recoger el sexto nido, nuevamente las alas con su oscura sombra la cubrieron esta vez Rondine si se percató perfectamente de ello y fue ella la que agitando su regia cabellera se cubrió por completo hasta que la sombra nuevamente desapareció, es esta ocasión también le fue completamente audible aquel graznido inconfundible, era el de un Corvo, y desde entonces la chiquilla miraba con recelo al Signor Corvo cada vez que se lo topaba, debido a que le recordaba la amarga experiencia. La Signora Uccello también se había dado cuenta del temor que en el corazón de su figlia Rondine había nacido.

Yolanda de la Colina Flores
 Verano del 2013





Capítol 4

La Sorella Rondine

De la mateixa forma que les seves germanes, la sorella Rondine tènia una veu espectacular, però la seva tesitura era el d'una soprano, amb la qual cosa lògicament les notes que en el seu cant emetia eren encara més agudes que les de les seves germanes Passero i Canarie i igual que aquesta segona també tenia una bella llarga i cabalosa cabellera, però en lloc de tenir els tons daurats de la seva germana, els seus cabells eren d'un blau negre profund com les rondini i de la mateixa manera moltes d'elles conformaven la seva bella cabellera, de vegades es desprenien d'aquesta per efectuar una espècie de ballet solcant els cels, però sempre tornaven al seu lloc d'origen, la testa de la sorella Rondine.

Similar a les seves germanes gaudia de llargs passejos pels voltants, però els seus passejos estaven dedicats a altres menesters molt diferents als de les seves germanes, ella s'encarregava de trobar i restaurar tots els nius de rondini que havien caigut o que pels inclemències del temps havien sofert algun desperfecte. En moltes ocasions quan una ventrada de rondini es quedaven sense pares o sense niu, ella mateixa els construïa i per a això recollia petites branques i fulles que seleccionava acuradament, les quals entreteixia i unia amb una espècie de cola fabricada de farina amb aigua.

Era una excel·lent ballarina i feia classes a nenes i nens que volguessin fer-ho, tenia un grup significatiu d'ells i de tant en tant, principalment en les vacances d'estiu feien una presentació a l'aire lliure on delectaven a grans i petits amb els seus meravellosos balls, ho gaudien en forma molt especial els orgullosos pares dels nens.

Aquest estiu la sorella Rondine i els seus pupils havien fet malbaratament de les seves aptituds i l'actuació havia estat coronada amb la participació inusual d'un inusual grup de de rondini, cadascuna de les integrants d'ella havia fet companyia a cadascun dels nens, aquests prenent una de les ales de les aus ballaven una espècie de quadrilles amb magistral precisió, posteriorment aquestes formaven novament un grup i prenien entre les seves ales a un nen o nena i ho portaven a dansar per l'aire en un ballet d'inusitat vaivé. Tot el món va quedar impressionat i complagut amb la representació i van demanar a la sorella Rondine que d'aquí d'ara endavant aquest ballet aeri es representés cada estiu, Rondine no va poder menys que acceptar els seus requeriments.

Després d'acabar la funció i d'haver recollit juntament amb els seus alumnes tots els eines que van utilitzar per a la seva presentació, Rondine es va acomiadar d'ells amb un tendre somriure i agitant la seva mà els veia anar desapareixent de l'angle de la seva visió alhora que els deia: -Ci vediamo domani bellissimi bambini!-. Una vegada va perdre de vista a l'últim d'ells es va disposar a iniciar una caminada pels seus preuats llocs, va arribar a un sembrant de girasoli que tant gaudia, va descalçar els seus peus i en posició de lotus es va posar a meditar per una estona, al mateix temps que els tebis i tènues ratjos de la posta de sol banyaven el seu rostre. De sobte li va semblar escoltar una dolça música, al lluny, era tènue però perfectament audible, immediatament va reconèixer la melodia i va començar a cantar la lírica d'aquesta ària que tant li agradava ja que estava explícitament per al seu to de veu, amb els seus ulls tancats es trobava distreta del seu entorn, els seus sentits estaven centrats en l'embadaliment de la música amb la qual cantava l'ària Si, mi chiamano Mimì de La Bohème de Puccini, tal era el seu estat d'ensomni no es va adonar que unes sinistres ales fosques li cobrien fent-li ombra, afortunadament per a ella les rondini que formaven la seva cabellera encara que estaven atentes a la seva interpretació, es es van adonar immediatament del perill i ràpidament la van cobrir per complet, amb la qual cosa les ales i la seva ombra amenaçadora van desaparèixer. Sota les últimes notes de l'ària que ja acabava a Rondine li va semblar escoltar un rar so, però com no estava segura que així anés, la va dissipar de la seva ment.

L'endemà es va disposar a realitzar una recerca de nius deteriorats, per iniciar la seva restauració, es va endinsar per un camí voltat de xiprers i de sobte als seus peus va aparèixer un niu totalment fet trossos, com si algú l'hagués calcigat, a un escàs metre de distància va trobar de nou un altre en la mateixa situació i així va anar avançant en el seu camí fins que ja portava recollits cinc d'ells, els quals dipositava en una bella cistella feta de vímet, quan es va ajupir de nou a recollir el sisè niu, novament les ales amb la seva fosca ombra la va cobrir aquesta vegada Rondine es va adonar perfectament d'això i va ser ella la que agitant la seva règia cabellera es va cobrir per complet fins que l'ombra novament va desaparèixer, en aquesta ocasió també li va ser completament audible aquell rar so inconfusible, era el d'un Corvo, i des de llavors la noia mirava amb recel al Signor Corvo cada vegada que s'hi topava, a causa que li recordava l'amarga experiència. La Signora Uccello també s'havia adonat del temor que en el cor del seu figlia Rondine havia nascut.

Yolanda de la Colina Flores
 Estiu del 2013
Safe Creative #1306185289940

No hay comentarios: