A
algunos les gusta mucho,
a
otros tal vez un poco,
unos
no la quieren nada,
y
a todos hace llorar.
Esta
peculiar princesa,
tiene
un problema sin par,
pues
a pocos interesa,
su
fragancia sin igual.
Su
padre busca en el reino
un
consorte singular,
para
a su hija casar,
cuando
la niña esté en tiempo.
Y
mientras la niña espera,
a
ese príncipe inusual,
juega
esculpiendo cebollas,
para
juguetes crear.
Y
no le importa aguardar,
pues
ya su madre le dijo,
que
un doncel muy especial,
dijo
una frase genial.
La
princesita intrigada,
a
su madre preguntó
¿Cómo
es que con una frase,
me
encuentras al novio ideal?
Tú
dime si no es así,
le
ha respondido la reina,
escucha
la narración,
y
después da tu opinión.
Este
príncipe en cuestión,
un
buen día te observó
y
pasmado se que quedó,
tu
efigie lo cautivó.
Es
comensal con honores,
de
muy suntuosos manjares,
va
a convites excelentes,
no
se pierde ni un banquete.
Y
está dispuesto a olvidar,
sus
más preciados placeres
y
también a renunciar,
a
sibaritas reuniones.
Y
practica cada día,
que
frase te ha de decir,
para
que al llegar el día,
le
digas siempre que sí.
¿Y
que te piensa decir,
cuando
ya esté frente a ti?
“Contigo
nada me falta,
contigo,
cebolla y pan”
Yolanda
de la Colina Flores
21
de mayo del 2012
LA PRINCESA CEBA
A
alguns els agrada molt,
a
uns altres tal vegada una mica,
uns
no la volen gens,
i
a tots fa plorar.
Aquesta
peculiar princesa,
té
un problema sense igual,
doncs
a pocs interessa,
la
seva fragància sense igual.
El
seu pare busca en el regne
un
consort singular,
para
a la seva filla casar,
quan
la nena estigui en temps.
I
mentre la nena espera,
a
aquest príncep inusual,
juga
esculpint cebes,
per
a joguines crear.
I
no li importa esperar,
doncs
ja la seva mare li va dir,
que
un jove molt especial,
va
dir una frase genial.
La
petita princesa intrigada,
a
la seva mare va preguntar
Com
és que amb una frase,
em
trobes al nuvi ideal?
Tu
digues-me si no és així,
li
ha respost la reina,
escolta
la narració,
i
després dóna la teva opinió.
Aquest
príncep en qüestió,
un
bon dia et va observar
i
esbalaït es que va quedar,
la
teva efígie ho va captivar.
És
comensal amb honors,
de
molt luxosos platerets,
va
a convits excel·lents,
no
es perd ni un banquet.
I
està disposat a oblidar,
els
seus més preuats plaers
i
també a renunciar,
a
delicioses reunions.
I
practica cada dia,
que
frase t'ha de dir,
perquè
en arribar el dia,
li
diguis sempre que sí.
I
que et pensa dir,
quan
ja estigui enfront de tu?
“Amb
tu gens em falta,
amb
tu, ceba i pa”.
Yolanda
de la Colina Flores
21
de maig del 2012
No hay comentarios:
Publicar un comentario