Las
virtudes del tomate,
siempre
son muy alabadas,
y
con esta princesita,
están
bien representadas.
Quiere
ser una gran Cheff
y
sabe que para ello,
tradición
es mantener,
a
los tomates consigo.
La
región está cubierta,
por
miles de tomateras,
es
el reino del potasio,
con
el mundo por montera.
Los
habitantes del reino,
se
suelen bien aplicar,
y
el tomate para todo,
lo
saben utilizar.
Sus
vestimentas tomates
y
lo mismo han de calzar.
Y
los pequeños infantes,
con
tomate han de jugar.
Lo
bueno es que en los tomates,
hay
por cierto variedad,
verdes,
negros o granates,
o
un morado singular.
Con
franjas, lisos, rugosos
y
de mil tamaños hay,
muy
carnosos o jugosos,
deliciosos
como el pan.
Los
mezclan en ensaladas,
o
en un gazpacho genial,
en
sofritos de paellas
y
en las sopas de mamá.
A
la princesa le encantan,
no
los deja de comer,
todos
los días la encuentras,
comiéndolos
a granel.
Mas
su ambigú predilecto,
es
tan solo un gran platón,
con
rodajas de tomates,
aliñadas
con pasión.
Y
así suspira la niña,
al
engullir rebanadas,
y
siente gran emoción,
con
sus bocados de amor.
Y
los tomates le entonan,
desde
todos los rincones,
un
estribillo que encanta,
a
la nena entre canciones:
“Estaban
los tomatitos,
muy
contentitos,
cuando
llegó una nena,
ha
hacerlos jugo”
“Que
importa la tortura,
dicen
a coro,
si
muero con decoro,
en
labios de esta criatura”
Y
la niña se sonríe,
y
los mantiene a su vera,
para
que cuando ella reine,
sea
una buena cocinera.
Yolanda
de la Colina Flores
22
de mayo del 2012
LA
PRINCESA TOMÀQUET
Les
virtuts del tomàquet,
sempre
són molt lloades,
i
amb aquesta petita princesa,
estan
ben representades.
Vol
ser una gran Cheff
i
sap que per a això,
tradició
és mantenir,
als
tomàquets aconsegueixo.
La
regió està coberta,
per
mil plantes de tomàquet,
és
el regne del potassi,
amb
el món per barret.
Els
habitants del regne,
se
solen bé aplicar,
i
el tomàquet per a tot,
ho
saben utilitzar.
Les
seves vestimentes tomàquets
i
el mateix han de calçar.
I
els petits infants,
amb
tomàquet han de jugar.
El
bé és que en els tomàquets,
hi
ha per cert varietat,
verds,
negres o granats,
o
un morat singular.
Amb
franges, llisos, rugosos
i
de mil grandàries hi ha,
molt
gruixuts o sucosos,
deliciosos
com el pa.
Els
barregen en amanides,
o
en un gaspatxo genial,
en
sofregits de paelles
i
en les sopes de mamà.
A
la princesa li encanten,
no
els deixa de menjar,
tots
els dies la trobes,
menjant-los
a orri.
Mes
el seu platet predilecte,
és
tan sol un gran plat,
amb
rodanxes de tomàquets,
amanides
amb passió.
I
així sospira la nena,
en
engolir llesques,
i
sent gran emoció,
amb
les seves bocades d'amor.
I
els tomàquets li entonen,
des
de tots els racons,
una
tornada que encanta,
a
la nena entre cançons:
“Estaven
els petits tomàquets,
molt
contents,
quan
va arribar una nena,
ha
fer-los suc”
“Que
importa la tortura,
diuen
a l'uníson,
si
moro amb decoro,
en
llavis d'aquesta criatura”
I
la nena se somriu,
i
els manté a la seva vora,
perquè
quan ella regni,
sigui
una bona cuinera.
Yolanda
de la Colina Flores
22
de maig del 2012
No hay comentarios:
Publicar un comentario